Dones i Valencianisme. Clandestines (1940-1969) ofereix una aproximació conjunta a algunes de les dones que van dur a terme una tasca valencianista i feminista durant la dictadura franquista. El feminisme i el valencianisme anteriors al conflicte bèl·lic no només van queden desarticulats, sinó que van ser demonitzats socialment. Des de les estructures de la Sección Femenina de la Falange i les dones d’Acción Católica, es va substituir el feminisme del primer terç del segle per un model de dona subjugada a l’home i a Deu; en paral·lel, les noves autoritats, obsessionades per fagocitar qualsevol intent de normalització cultural o lingüística diferent a la castellana, van fomentar el nacionalisme centralista.

En la fosca intersecció d’aquestes dues repressions, trobem una sèrie de dones que es resisteixen a assumir-les, les quals, amb un compromís decidit, contribueixen a la supervivència i dignificació del patrimoni valencià. Aquest doble activisme no només va estar sotmès a les sospites i la persecució franquistes sinó que, de vegades, també va ser infravalorat pels propis companys de files.

Malgrat tots els entrebancs amb què es van trobar per ser dones i valencianistes, van ser capaces de mantenir les conviccions, i la seua contribució va ser fonamental per a evitar un trencament cultural que podria haver estat irreversible. Actualment, la seua resiliència ens proporciona un referent col·lectiu de voluntat i generositat en temps molt difícils.

Maria Lacueva Lorenz (València, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana, doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, investigadora i professora universitària (UOC). Una part de la seua recerca se centra en l’estudi de les genealogies femenines i ha publicat diversos estudis al respecte, com ara “Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme” (2019) o “Dones i valencianisme. Pioneres (1900-1939)” (2022).